Importar un cotxe d'Alemanya compensa per tres motius: hi ha moltíssima més oferta que a Espanya, els cotxes solen tenir millor equipament i manteniment, i en gammes mitjanes i altes el preu de compra és més baix. El que no compensa és fer-ho a cegues: l'estalvi s'evapora amb un impost de matriculació mal calculat, un cotxe amb un historial dubtós o una gestoria que triga dos mesos.

Això és el que fem nosaltres en cada importació, pas a pas, perquè sàpigues què esperar encara que no ho facis amb nosaltres.

1. Triar el cotxe: on buscar i què mirar

Els portals alemanys de referència són mobile.de i AutoScout24. Tots dos permeten filtrar per concessionari, quilometratge, primera matriculació i, molt important, per si l'IVA és deduïble («MwSt. ausweisbar»). Aquest detall canvia el preu real més que qualsevol regateig, com veurem a l'apartat de l'IVA.

Abans d'enamorar-te d'un anunci, comprova:

• Qui ven. Concessionari oficial o professional amb anys d'activitat. Un particular pot ser una bona opció, però la compra és més delicada (pagament, garantia, documentació).
• Historial i manteniment. Llibre de revisions, factures i, si és possible, informe de la marca. A Alemanya hi ha a més l'informe de la ITV (TÜV/DEKRA) amb la data de la propera inspecció.
• Documentació d'origen. El cotxe ha de tenir les dues parts del permís de circulació (Zulassungsbescheinigung Teil I i Teil II). Sense la part II no es pot matricular a Espanya.
• Certificat de conformitat (COC). Si el cotxe és europeu i té COC, l'homologació a Espanya és un tràmit. Sense COC cal una fitxa reduïda o una homologació individual, que costa temps i diners.
• Emissions de CO2 (WLTP). Determinen l'impost de matriculació. Demana la dada exacta de la fitxa tècnica; no et refiïs de la que posa l'anunci.

2. Revisar el cotxe a l'origen

Un cotxe a 1.500 km no es compra per fotos. El revisem en persona o a través de perits de confiança a Alemanya: mecànica, carrosseria, electrònica, quilòmetres reals i coincidència entre el número de bastidor i la documentació. És el pas que estalvia més disgustos i el que més gent se salta.

3. Comprar i pagar amb seguretat

El contracte de compravenda (Kaufvertrag) ha de recollir la identitat del venedor, el bastidor, els quilòmetres, el preu, el règim d'IVA i la data de lliurament. El pagament es fa per transferència contra el lliurament de la documentació original, mai per avançat a un particular desconegut. Amb concessionaris grans és habitual pagar al compte de l'empresa després de signar el contracte i abans de la recollida.

4. Portar el cotxe: plaques d'exportació o transport

Hi ha dues maneres de portar-lo:

• Conduint-lo amb plaques d'exportació (Ausfuhrkennzeichen), que inclouen una assegurança temporal. Serveix si vols fer el viatge, però hi afegeix quilòmetres, risc i dies.
• Transport en camió, obert o tancat, amb recollida al concessionari i lliurament a la teva porta. És el que fem per defecte: el cotxe arriba assegurat i sense sumar quilòmetres.

5. Els impostos: què es paga de veritat

Aquesta és la part que genera més confusió. Tres conceptes diferents:

IVA

• Cotxe usat comprat a un particular o en règim de marge («MwSt. nicht ausweisbar»): l'IVA alemany ja va inclòs en el preu i no es paga IVA espanyol. És el cas més habitual en l'ocasió.
• Cotxe usat amb IVA deduïble («MwSt. ausweisbar»): si el comprador és una empresa espanyola amb NIF-IVA intracomunitari, compra sense IVA alemany (lliurament intracomunitari exempt) i liquida l'IVA a Espanya. Un particular no s'hi pot acollir i paga el preu brut.
• Cotxe «nou» a efectes fiscals (menys de 6 mesos o menys de 6.000 km): es paga l'IVA a Espanya encara que vingui d'un particular, mitjançant el model 309, i el venedor alemany hauria de facturar sense el seu IVA.

Impost de matriculació (IEDMT)

Es liquida a Hisenda amb el model 576 abans de matricular i depèn de les emissions oficials de CO2 en cicle WLTP:

El tipus s'aplica sobre el valor fiscal del cotxe, que Hisenda calcula a partir del preu de venda al públic quan era nou, reduït segons la seva antiguitat (les taules es publiquen cada any). No sobre el que has pagat. Per això un esportiu de deu anys amb 250 g/km pot pagar menys del que sembla, i un SUV híbrid recent amb 130 g/km, més del que s'esperaria.

Taxes de la DGT i ITV

La matriculació a Trànsit té una taxa d'uns 100 €, més el cost de les plaques. Abans, el cotxe passa una ITV prèvia a la matriculació en què es comprova la documentació i s'emet la fitxa tècnica espanyola. Si té COC, és una inspecció normal; si no, l'homologació pot requerir un laboratori i uns quants centenars d'euros més.

6. Matricular: l'ordre correcte

1. ITV prèvia a la matriculació amb la documentació alemanya original i el COC.
2. Liquidar l'impost de matriculació (model 576) i, si escau, l'IVA (model 309).
3. Impost de circulació municipal (IVTM) al teu ajuntament.
4. Sol·licitud de matriculació a la DGT amb tot l'anterior. S'obté el permís de circulació espanyol i s'encarreguen les plaques.

Amb la documentació en ordre, el procés complet sol durar entre dues i tres setmanes des que el cotxe arriba a Espanya. Els retards gairebé sempre vénen d'un COC que falta, d'una part II del permís que el venedor no va lliurar o d'una cita d'ITV llunyana.

Exemple orientatiu

Un familiar dièsel de quatre anys comprat en un concessionari alemany per 24.000 € en règim de marge, amb 135 g/km WLTP i un preu de nou de 42.000 €:

• Compra: 24.000 € (sense IVA espanyol addicional).
• Transport en camió fins a Barcelona: variable segons la ruta i el tipus de camió; demana'l tancat a la proposta.
• Impost de matriculació: 4,75 % sobre el valor fiscal, que amb quatre anys d'antiguitat serà força per sota dels 42.000 € originals.
• ITV, taxes de la DGT i plaques: uns quants centenars d'euros.
• Gestoria: segons qui ho tramiti.

Errors que veiem sovint

• Calcular l'impost de matriculació amb el CO2 de l'anunci en lloc del de la fitxa tècnica.
• Comprar un cotxe «gairebé nou» sense saber que tributa com a nou i que cal pagar l'IVA a Espanya.
• Pagar sense tenir la part II del permís de circulació a la mà.
• Descobrir que no hi ha COC quan el cotxe ja és a Espanya.
• Triar el cotxe només pel preu de l'anunci, sense comparar el cost total matriculat.

Val la pena fer-ho amb algú?

Si és la teva primera importació, gairebé sempre. No pel tràmit, que es pot aprendre, sinó per la part que no surt a cap manual: saber quins concessionaris alemanys són seriosos, negociar en el seu idioma, detectar un cotxe amb un historial maquillat i tenir l'impost ben calculat abans de comprometre ni un euro. És el que fem des del 2005.

Si vols que et diguem quant costaria el cotxe que tens al cap, ja matriculat i a la teva porta, explica'ns-ho en dos minuts a Importar.